Taller d'escriptura creativa

Soc una puta

D’aquest lloc en diem casa nostra. Té dues habitacions petites, una cuina, un menjador i un lavabo amb un safareig. Reso cada dia per sortir d’aquí. A catequesi m’explicaven que Déu és bo i que està amb nosaltres si sabem obrir-li el cor. Però allò era abans. Quan vaig fer la primera comunió em vaig sentir joiosa de portar el vestit de la meva cosina. El mateix  que la meva mare havia arranjat especialment perquè jo el pogués lluir com si fos nou de trinca. Era de tul blanquíssim i resplendent. M’arribava fins els peus i em feia sentir com la fada bona i feliç d’un conte màgic de princeses. Però allò ja queda molt lluny del meu pensament perquè no sé on és Déu. L’infern i el dimoni viuen a casa nostra. Jo m’invento contes bonics, els il·lustro amb dibuixos de nenes i nens amb famílies que viuen a una casa envoltada d’un jardí ple de flors i d’arbres altíssims. De la xemeneia de la casa imaginada surt un fum en forma de núvol que acoloro d’un blau pàl·lid perquè contrasti amb el turquesa penetrant del cel radiant. En aquell esbós hi cap un bosc sencer, unes muntanyes culminades amb neu blanca i un sol radiant. També hi volen ocells de colors, papallones i globus espurnejants que s’enlairen ufanosos creant una atmosfera acollidora.

Estic mirant la tele amb els meus germans quan sentim arribar el meu pare que torna ben borratxo del bar, com cada dia. Quan fa girar la clau al pany de la porta entrem en pànic. Tot just son les deu de la nit i amb el cor encongit apaguem els llums i ens amaguem a la única cambra que compartim els tres. Jo sóc la gran i vetllo sempre pels dos petits. M’interposo quan ens acorrala per apallissar-nos. Si hagués seguit amb el meu pla de no menjar per no desenvolupar-me tot hagués sigut com abans però si no menjo em marejo i a l’escola no puc aguantar les llàgrimes. Per molt que ho he intentat el meu cos de nena esprimatxada s’ha transformat i segur que aviat em baixarà la regla. La meva mare ja m’ho ha explicat que aquests mals de panxa que tinc tot sovint són un símptoma del començament de la pubertat . Vaig molt a poc a poc amb el creixement però esdevé un fet inevitable impossible de defugir.

Aquesta nit el meu genitor m’ha engrapat com un fardell, m’ha arrossegat fins a la seva habitació i ha passat el forrellat de la porta. La mare no em pot ajudar perquè té torn de nit a la fàbrica i no arribarà fins a la matinada per portar-nos a cadascú dels seus fills un got de llet calenta. Ens farà un petó i una moixaina de bona nit per ella i de bon dia per a nosaltres;  però Déu no té res a fer contra el monstre endimoniat que esdevé el meu pare quan s’omple l’estómac de conyac fins a la gola. Té molta força i m’escanya pel coll amb les dues mans per aconseguir que jo deixi de cridar. Em diu a cau d’orella que no malgasti les forces per intentar treure-me’l del damunt perquè no podré fer-ho. I llavors em rendeixo i em deixo fer com un gos ensinistrat. Després m’adono que allò no té solució. Sento una vergonya tan gran que no sé imaginar-me com me’n sortiré d’aquesta. Ara ja sóc una puta com la meva mare, m’ha dit.

Estándar

2 comentarios en “Soc una puta

  1. Hola Susi. Quan es diuen les coses pel seu nom, quan poses sobre el paper paraules o expressions que mai no empraries en el parlar quotidià –perquè semblen poc adequades, o fins i tot anti estètiques–, el teu relat, tan li fa que sigui ficció, o no, s’omple de veritat. Li cal seguretat a l’autor, per fer-ho, i no és fàcil emprar una expressió com: «soc una puta». Enhorabona!, et llegeixo amb molt d’interès.

    Me gusta

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s