Cajón de Sastre

Fusta i verd

tree-3822149_1920M’arrapo a un arbre molt gran que em mira des de la seva perspectiva.

Em quedo molta estona per si decideix aixoplugar-me.

És hivern i no té gaires fulles.

La pluja travessa les branques amb un repicar bonic de ritmes dolços.

Em vent s’ha endut els núvols i per darrere veig el sol jugant a fer contrastos de colors càlids.

L’arbre no em pot tornar les abraçades però jo no em dono per vençuda.

Lobservo, escolto, miro i callo. No rebo resposta. Li parlo de les meves pors i ell tremola per la tramuntana que ara bufa sense treva.

No trobo pau, ni consol.

Segueixo caminant tot i el fred. Tot i la foscor. Tot i el desànim de deixar-lo allà tot sol, palplantat i fred com el vent del nord. En el seu hàbitat. Potser pensant si m’estima. Potser alleugerit per què marxo.

 

 

 

Estándar
Poesia

Una flor

Com una flor preciosa surant en un llac.

Xacres, poesies, escenaris buits de consol etern.

No faré res

Si em moc em trenco

Si miro més enllà volaré a la foscor

que m’atraparà en somnis

Tot el que faig

Endebades

El nadal sembla una llum prodigiosa

Els meus guies espirituals m’esperen pacients

Pujo pedres

Escalo muntanyes

Sola des del cim miro el paisatge preciós que em parla

Jo volia els ulls oberts de bat a bat

I el meu desig s’ha fet realitat.

Lliri d'aigua

 

Estándar