Microrelatos

Hiperestèsia

Sempre que posava aquella música se li eriçaven els pèls de tot el cos. Havia aconseguit delimitar dins del seu cervell un espai al que hi anava cada vegada que volia elevar-se a un estat màgic d’ingravidesa sensorial.

Tancava la porta de l’habitació, engegava l’equip de so, s’estirava al mig del llit amb els ulls tancats i els braços esbatanats mirant el cel i respirava profundament acompanyada per la melodia.

La tonada pujava i baixava, la percussió marcava un ritme diferent en cada peça i la cadència del seu alè li escalfava els llavis quan repetia les lletres florides de cada cançó.

Un fil invisible connectava el seu cervell amb la sensibilitat de cada porus de la seva epidermis.

Tota ella es convertia en un instrument carnal per on les ones de la música s’entretenien a dibuixar-li símbols infinits sobre la pell que la feien vibrar amb un plaer indescriptible.

L’habitació desapareixia, els núvols de tempesta es desfeien convertits en rajos de sol tamisats per una boirina que la mantenia arrupida dins d’una abraçada sòlida i temperada.

Una emoció trepidant la feia agitar-se i tremolar quan arribava al clímax del crescendo intens de les notes que sortien de cada instrument.

Quan acabava, radiant i exhausta, tornava a respirar profundament i sortia a passejar per la natura per carregar d’energia renovada el seu esperit lleuger.

L’altre dia va llegir un article sobre una patologia que és producte de l’exageració morbosa de la sensibilitat. Però ella se sent ditxosa de comptar amb aquesta capacitat que més aviat li sembla un “superpoder”.

bath-465577_1920

Estándar