Taller d'escriptura creativa

La dona que llegeix

Un llibre de tapes blaves descansa a la falda de la dona que llegeix amb un posat relaxat. S’ha llevat amb els primers rajos de llum d’aquesta primavera càlida que convida a gaudir de cada moment del dia. S’ha dutxat i s’ha vestit amb un xandall de cotó i unes vambes lleugeres. Després de fer una bona caminada pel bosc d’aurons que voreja la casa ha tornat carregada d’energia i ha obert de bat a bat les finestres de la seva sala de lectura. El sol deixa al descobert la pols que s’acumula als prestatges plens de llibres i revistes però ella només pensa en els personatges de la novel·la que té entre mans des de fa només un parell de dies i que ja està a punt d’acabar. La vida imaginària de la literatura que omple el seu món li sembla molt més inspiradora que la seva pròpia existència insubstancial.

De sobte sent una picor intensa a l’esquena que la fa saltar com una molla de la butaca on es troba còmodament asseguda. Fa gestos imprecisos per arribar-se amb les mans al punt exacte on el dorsal creua amb el trapezi però no hi arriba de cap de les maneres. La coïssor és tan insuportable que s’acosta als prestatges de roure i es refrega com una ossa bruna dels boscos d’Europa marcant territori a la seva biblioteca. Se’n va cap al dormitori i comença a regirar calaixos buscant un gratador que es va comprar l’estiu passat quan es va trencar el radi en una caiguda ximple. Treu la roba de la calaixera amb un ímpetu pertorbador. Aquell trasto deu estar per alguna banda i li fa molta falta en aquests moments de desesperació immensurable. Tot d’un plegat troba unes mitges negres reixades i es queda aturada en sec. Ja no li pica l’esquena. Ja no necessita el gratador. Una pal·lidesa  imprevista s’ha apoderat del seu rostre. Aquelles mitges no son seves i allà no hi viu ningú més. Per un instant es pregunta si el seu cervell li està jugant una mala passada. Però ella sempre ha estat una dona equilibrada i no té pas problemes de memòria ni cap antecedent d’amnèsia. Potser venien de regal amb la col·lecció de llibres eròtics a la que s’havia subscrit a començaments d’hivern.

La dona que llegia un llibre de D.H. Laurence asseguda a la seva butaca s’ha despullat davant de la finestra oberta de la seva habitació i s’ha vestit tan sols amb les mitges  negres reixades i un vestit de de seda negra amb l’esquena descoberta fins als glutis que se li ajusta al cos com una segona pell. Les sandàlies de Prada amb guarniments de cristall l’eleven quinze centímetres per sobre  del terra. Per uns instants veu com El naixement de Venus li pica l’ullet des del seu mirall de paret. Ella parpelleja vàries vegades per comprovar que aquest és realment el seu nou aspecte de deessa grega. Unes gotes de Coco de Chanel i una barra de llavis vermella han conclòs la transformació. Segurament per això ràpidament s’ha sentit fora de lloc en aquella casa i ha conduit fins al centre de la ciutat per anar a veure el seu llibreter de confiança, que atordit inicialment davant la visió impactant de la dona, li ha somrigut i l’ha convidat a passar al quartet dels mals endreços per llegir-li a cau d’orella un fragment de El Amante de Lady Chatterley i per gratar-li l’esquena.

Estándar