Microrelatos

Teoria del l’autenticitat

El Feliu és científic. El psiquiatre li va parlar del sèrum de la veritat i ell estava disposat a explicar-li tot allò que el turmentava. Aquesta tarda li inocularà una petita dosi per fer-lo cantar com un ocell, respectant el dret internacional de la utilització de la droga amb finalitats terapèutiques.

El pacient hi creu tant en el metge que es deixaria matar si fos indispensable.

El metge vol ajudar tant al pacient que faria qualsevol cosa per guarir el seu desordre mental.

Han quedat a les cinc de la tarda, el dia cinc de maig del 2025. En punt. El moment és important. Es tracta de desenvolupar una estratègia global mil·limètrica, en la qual s’han tingut en compte tots els factors que poden facilitar la comunicació per arribar a un resultat satisfactori.

La sessió quedarà enregistrada en un aparell de vídeo que li permetrà al Feliu veure amb els seus propis ulls el que serà capaç d’expressar davant del seu metge. Per ser sincer, ni ell mateix sap el què arribarà a sortir de la seva boca perquè se sent trasbalsat i commogut per la bonhomia d’aquell doctor disposat a ajudar-lo.

Arribat el moment s’ha estirat al divan. Ha començat a marejar-se quan el metge li ha clavat la injecció però de seguida s’ha refet i ha notat una claredat mental indescriptible. El sèrum l’està ajudant a veure la vida amb una nova perspectiva. Ja no té por. Pot percebre el que succeeix des de fora, com si una part d’ell s’hagués desenganxat, com si s’hagués tret una pesada motxilla de l’esquena i el seu cos experimentés la lleugeresa de volar.

Sent la veu del metge que l’anima a parlar però ell no té res a dir. Somriu feliç i tanca els ulls per assaborir amb més intensitat la claror que l’acull. És una sensació de quietud, plena d’ harmonia i de pur silenci.

No hi ha espai ni temps ni dolor ni corporeïtat. Només benestar infinit. El Feliu ja no hi és.

A la càmera de vídeo han quedat enregistrades dues hores de monòleg. Tot és confidencial i s’haurà d’analitzar amb prudència. El Feliu ha parlat sense parar sobre física quàntica, sobre el comportament de la llum a escales microscòpiques, sobre els receptors olfactius i les estructures proteiques, sobre la superconductivitat i els fenòmens que no tenen explicació dins del context clàssic de la ciència.

Però no ha dit ni una sola paraula sobre els abusos que va patir quan era un infant.

Abans de marxar de la consulta li ha demanat al metge que li recepti aquella substància perquè ja no es creu capaç d’existir sense prendre-la durant la resta de la seva vida.

fisica

Estándar
Cajón de Sastre

El Cim

Havien passat tres hores des de la darrera trucada del Jan. La Laura mirava neguitosa el mòbil per veure si rebia algun missatge de text, tal com ell li havia dit que faria de seguida que arribés a la cresta de la Muntanya Salada.

Tres hores eren massa estona per estar tranquil·la però també era massa aviat per trucar a la policia o posar en alerta els seus pares.

El Jan havia decidit anar-hi tant sí com no. I quan se li posava una cosa al cap no deixava que ningú s’interposés en la seva decisió, encertada o errònia.

Les gotes de suor començaven a regalimar per l’esquena de la noia, però encara va esperar 15 minuts més per si sonava la flauta i el Jan acabava enviant el missatge acordat.

Quan faltaven dos minuts per les 6 de la tarda el mòbil de la Laura va emetre el soroll inequívoc de l’arribada d’un Whatssap. El Jan finalment havia fet el cim i li enviava una foto amb el sol a l’esquena i la senyera onejant al vent. “Ara baixo, bonica!”.

La Laura finalment va respirar alleujada i li va contestar amb una emoticona somrient i un “OK, vés amb compte!”.

Però la tarda va passar lentament sense cap més notícia del noi i ja ben entrada la nit  els equips de rescat pentinaven la zona amb gossos de rescat.

Avui hi ha una concentració silenciosa per donar suport als pares del Jan en el primer aniversari de la seva desaparició.

cim

Estándar