Poesia

Animal salvatge

La claror d’un lot despunta sobre una llosa fosa i llefiscosa.

Aquí m’amagaré perquè no em vegis ni m’escoltis respirar.

Tot és fosc però puc sentir…

Peülles de ruc tallades a trossos dins d’un ignominiós forat.

Claveguera de rates i gats negres on s’hi pixen les persones.

Sota un llençol no es veuen les paraules que han nascut mortes.

Son un sospir que es confon amb el vent.

Se m’està podrint aquest pijama de flors salvatges.

Botes amb fang i peixos i pans foradats amb safrà.

Més val que miris endavant.

Ensenya’m la poteta blanca per sota la porta.

Tot és fosc però puc sentir…

S’amaga la lluna i la nit somiqueja.

Et mataré quan tornis per espantar-me. Et clavaré un cop de mall a l’esquena.

Mai més hauré d’escoltar-te. T’enterraré aquest vespre.

Paparres, escorpins i serps, femta seca i fongs podrits.

I una mà negra.

Tot quedarà enrere.

Jo hauré sobreviscut a la tempesta.

gorilla-2691602_960_720

Estándar