Taller d'escriptura creativa

Soc una puta

D’aquest lloc en diem casa nostra. Té dues habitacions petites, una cuina, un menjador i un lavabo amb un safareig. Reso cada dia per sortir d’aquí. A catequesi m’explicaven que Déu és bo i que està amb nosaltres si sabem obrir-li el cor. Però allò era abans. Quan vaig fer la primera comunió em vaig sentir joiosa de portar el vestit de la meva cosina. El mateix  que la meva mare havia arranjat especialment perquè jo el pogués lluir com si fos nou de trinca. Era de tul blanquíssim i resplendent. M’arribava fins els peus i em feia sentir com la fada bona i feliç d’un conte màgic de princeses. Però allò ja queda molt lluny del meu pensament perquè no sé on és Déu. L’infern i el dimoni viuen a casa nostra. Jo m’invento contes bonics, els il·lustro amb dibuixos de nenes i nens amb famílies que viuen a una casa envoltada d’un jardí ple de flors i d’arbres altíssims. De la xemeneia de la casa imaginada surt un fum en forma de núvol que acoloro d’un blau pàl·lid perquè contrasti amb el turquesa penetrant del cel radiant. En aquell esbós hi cap un bosc sencer, unes muntanyes culminades amb neu blanca i un sol radiant. També hi volen ocells de colors, papallones i globus espurnejants que s’enlairen ufanosos creant una atmosfera acollidora.

Estic mirant la tele amb els meus germans quan sentim arribar el meu pare que torna ben borratxo del bar, com cada dia. Quan fa girar la clau al pany de la porta entrem en pànic. Tot just son les deu de la nit i amb el cor encongit apaguem els llums i ens amaguem a la única cambra que compartim els tres. Jo sóc la gran i vetllo sempre pels dos petits. M’interposo quan ens acorrala per apallissar-nos. Si hagués seguit amb el meu pla de no menjar per no desenvolupar-me tot hagués sigut com abans però si no menjo em marejo i a l’escola no puc aguantar les llàgrimes. Per molt que ho he intentat el meu cos de nena esprimatxada s’ha transformat i segur que aviat em baixarà la regla. La meva mare ja m’ho ha explicat que aquests mals de panxa que tinc tot sovint són un símptoma del començament de la pubertat . Vaig molt a poc a poc amb el creixement però esdevé un fet inevitable impossible de defugir.

Aquesta nit el meu genitor m’ha engrapat com un fardell, m’ha arrossegat fins a la seva habitació i ha passat el forrellat de la porta. La mare no em pot ajudar perquè té torn de nit a la fàbrica i no arribarà fins a la matinada per portar-nos a cadascú dels seus fills un got de llet calenta. Ens farà un petó i una moixaina de bona nit per ella i de bon dia per a nosaltres;  però Déu no té res a fer contra el monstre endimoniat que esdevé el meu pare quan s’omple l’estómac de conyac fins a la gola. Té molta força i m’escanya pel coll amb les dues mans per aconseguir que jo deixi de cridar. Em diu a cau d’orella que no malgasti les forces per intentar treure-me’l del damunt perquè no podré fer-ho. I llavors em rendeixo i em deixo fer com un gos ensinistrat. Després m’adono que allò no té solució. Sento una vergonya tan gran que no sé imaginar-me com me’n sortiré d’aquesta. Ara ja sóc una puta com la meva mare, m’ha dit.

Estándar
Taller d'escriptura creativa

No

Hi ha coses que no es poden negociar. A més, jo tinc l’última paraula i tu ho saps. Em fa mal que em menystinguis, que em jutgis malament, que no em valoris. Em posa dels nervis que m’ignoris i facis veure que no existeixo a dins del teu lèxic. No em crec les teves excuses sense consistència. M’has estigmatitzat amb l’etiqueta de la negativitat. Lamento que neguis l’evidència que sóc una part imprescindible de la teva vida. No comprenc com tens els nassos de descartar-me automàticament del teu pensament instantani, lúcid i intuïtiu. Et demano si us plau que t’ho rumiïs. Saps de sobres que no t’estimaran més perquè diguis sempre que sí. Ja n’hi ha prou d’esquivar la claredat. No fugis d’estudi. Afronta que em necessites i deixa’m demostrar-te que sóc el primer pas cap el camí que et conduirà a l’interior de la coherència i de la teva pau interior.  

Estándar
Taller d'escriptura creativa

Fal·làcia patètica

Sempre m’ha agradat aquest trosset de marbre resplendent de la cuina al costat de la finestra des d’on veig el sol i la lluna i el pas del temps. Aquí m’excito als matins amb tu, Jordi, que saps exactament on tinc el botó que em posa calenta. M’acaricies amb tanta suavitat que perdo la noció del temps mentre em toques amb aquella fal·lera insaciable. Ens fonem l’un en l’altre en un acte íntim que repetim cada dia sens falta.  M’he tornat addicta a les teves mans i als teus afalacs. Després de tants anys encara t’estimulo, sóc una crack i una màquina. Sóc la millor part de la teva jornada. Però Ja tinc una edat i et conec com si t’hagués parit. Trobaré a faltar les teves mans quan em portis a la deixalleria. A més, vas tenir la delicadesa de deixar la publicitat de la “De’Longhi Perfetto Cafetera Superautomática” que fa Espresso i Cappuccino, té un panell electrònic LCD i un sistema de neteja automàtica. Serà la meva substituta però jo t’adoraré tota la vida.

Estándar
Taller d'escriptura creativa

Faula

Vomito els ossos i altres parts no digeribles que el meu estómac no ha pogut pair. No és un espectacle agradable però ja he fet fora el que m’ennuegava fins al punt de la nàusea. He trigat mesos en absorbir tot allò que em feia falta per sobreviure. Ara, Aquí ajaçada i tranquil·la, em permeto gaudir de l’espectacle inabastable de la natura que m’envolta. El cel és blau intens i el sol escalfa la meva sang freda. Prenc consciència de la meva pell preciosa, lluenta i verda com l’herba que em fa invisible al rèptil depredador que viu al costat del riu. No baixo mai la guàrdia, jo!

Nodrida i lliure començo a planificar el proper atac que no serà imminent perquè no necessito menjar tant com pugui semblar per la gran envergadura del meu cos robust i allargat. Sóc preciosa i tinc el món a l’abast de la meva gargamella insaciable.

Estándar