Paraules

L’escriptor esforçat cerca paraules per construir un relat lúcid ple d’esperança mentre l’estómac li fa la guitza i La confiança li falla. No es pot concentrar per buscar les musses de la paraula amb aquest rau-rau tan persistent a la panxa. S’ha de ser molt hàbil per resistir la temptació de procrastinar però a ell no li falta ni mèrit ni persistència. Avui té l’encàrrec de fer un relat optimista que ha de lliurar abans que s’acabi el dia. Li està costant. Per això decideix que sortirà a fer un cafè al centre de la vila. De camí cap a la plaça saluda efusivament els veïns, que li fan broma i li demanen per la família. Amb aquest dia tan enlluernador es posa la ulleres de sol i es dirigeix cap a la terrassa del bar. De sobte, nota un pessic de dolor intens a sota de les costelles. Ja li passarà!-pensa. El Toni ha vingut a demanar-li si vol “el mateix de cada dia” però avui li ha semblat millor prendre una xocolata calenta amb xurros perquè està mort de gana. El sucre de l’esmorzar li ha arribat directament al cervell i ha començat l’aventura.  S’ha posat a pensar en les coses positives que, segons creu, escriurà d’una tirada. Per posar-se en situació s’imagina una platja de sorra blanca i unes palmeres que li fan ombra sota un sol radiant i una aigua blava que es mou seguint el ritme de les onades. Aquest pensament li dura uns segons perquè la punxada de les costelles l’ha tret de la seva abstracció. Ell vol seguir enfonsat dins de la seva illa plena de màgia, travessant amb tots els sentits l’harmonia que envolta el seu lloc imaginari. És l’espai que necessita evocar cada vegada que es posa a escriure.

Des del seu univers particular s’adona que ell és una persona meravellosa, plena de virtuts i talents. Pertany a l’estirp d’aquella bona gent que fa més amable la simple existència. Té una capacitat d’invenció que donaria per escriure tres trilogies i per fer una saga de pel·lícules. La multitud l’aclama. La seva obra està a la llista de llibres més venuts de tots els temps. Es dedica plenament a l’escriptura. És un artista reconegut arreu del món. Té tanta confiança en ell mateix que li sobta sentir de nou la punxada a les costelles, aquesta vegada acompanyada d’un cargolí als budells. El seu somriure franc i espontani queda per un moment esborrat. Ha estat un segon. Ell torna a tancar els ulls amb una esperança desfermada en les seves habilitats. I per uns breus instants li sembla que ha tingut una revelació. La idea, arribada com un llamp, serà la llavor d’un llibre tant innovador que deixarà els crítics sense paraules. Serà una obra d’art tan sublim que el catapultarà definitivament cap a la immortalitat.  En aquests moments no sap exactament què li està passant. El terra s’ha fet ingràvid sota els seus peus. Una explosió de felicitat l’ha deixat sense esma. El seu cos està convulsionant involuntàriament. Escolta el so d’una música dolça. Creu estar en ple èxtasi. Li fa il·lusió sentir-se tan viu. Sap que aconseguirà tots els seus propòsits. Està vivint un moment indescriptible. No té paraules.

L’enterrament serà demà a la tarda. L’escriptor esforçat no sap que s’ha mort d’un atac de satisfacció.