Microrelatos, TIC

El contracte

Esperi! Doni’m un segon. Vull repassar les dades que ha consignat però em sembla que ja ho tenim tot.

D’acord. Signi aquí, aquí i aquí i passi a la sala del costat que l’atendrà la cap de recursos humans. Li dirà quin dia s’haurà d’incorporar a la nova feina i li farà una visita guiada per l’empresa. També li presentarà als seus companys i la informarà de l’horari i dels seus drets i obligacions.

Tingui present que ha signat un acord de confidencialitat. Tot el que passa a l’empresa es queda a l’empresa. No volem ensurts amb els sindicats ni amb els de prevenció de riscos laborals.

I recordi que la seva lleialtat a l’empresa estarà per sobre de tot. La seva missió és fer bé la seva feina i treballar motivada. Ens interessa el seu benestar personal perquè quan més contenta estigui vostè més hi guanyarem tots. Ho entén?

Si! Perfectament. No pateixi. Tinc molta experiència professional al sector i estic preparada per assumir la responsabilitat. No se’n penedirà d’haver-me donat aquesta oportunitat.

Moltes gràcies per la confiança!

Gràcies a vostè. Ens veurem per l’oficina! Si necessita fer-nos qualsevol pregunta o algun aclariment no dubti a fer servir totes les línies de comunicació que hem posat al seu abast.

La Clara va sortir del despatx on li acabaven de fer l’entrevista amb un estat d’eufòria continguda. Havia aconseguit la feina que tant havia estat buscant i tenia ganes de començar com més aviat millor.

Les empreses havien canviat molt a la segona dècada del segle XXI amb l’explotació de de les dades massives. Analitzant el rastre digital de les persones es podien preveure comportaments i prendre decisions encertades de gran impacte en temps real. Utilitzaven una nova tecnologia que tenia la capacitat de processar grans volums de dades a baix cost i era utilitzada amb èxit també al sector públic. Ella mateixa havia participat en un projecte per a la prevenció del crim i la delinqüència del seu país a partir de l’anàlisi predictiva de les dades i gràcies a això s’havien redefinit els horaris de les patrulles de la policia per ser més eficients.

El que no tenia tan clar era el motiu pel qual li instal·larien càmeres de vigilància a casa seva i la farien dur una polsera que seguiria tots els seus moviments amb un GPS, mesuraria les seves pulsacions, informaria del nombre de passes realitzades diàriament, controlaria el seu pes, la seva imatge física, els amics amb els quals es relacionaria, gravaria les seves converses telefòniques, sabria les seves predileccions de moda, la cosmètica que utilitzaria, els seus hobbies, les seves dades mèdiques i bancàries, els cursos de formació que faria, els llibres que llegiria, les pàgines web que consultaria, del seu número de peu, de les seves preferències sexuals, la afiliació política, la seva religió i la seva raça.

Però ella era molt llesta. I per això, a més a més de donar-los tota aquesta informació estava escrivint un llibre de les seves memòries que acabaria de contextualitzar d’una manera formidable totes les dades que els havia facilitat.

La Clara havia triomfat a l’esfera professional i estava decidida a fer qualsevol cosa per conservar el seu lloc de treball. Donaria la seva vida per a l’empresa. Literalment.

Estándar