Busco amiga

Busco amiga

Per explicar-li el que m’està passant.  Per dir-li que em desperto per les nits amb el cos amarat en suor sobtada per uns malsons inconfessables.

Per que m’escolti sense jutjar-me, em comprengui, m’aporti lucidesa, em transmeti felicitat, em porti a una illa deserta a desconnectar, m’acompanyi a ballar fins que surti el sol, a l’òpera per plorar d’emoció i a nedar mar endins fins que el món desaparegui sota els nostres peus, em faci riure fins que em vinguin agulletes, em sorprengui amb idees creatives, em doni energia, motivació, concentració, em porti a comprar flors, llibres, menjar saludable i roba còmoda.

Jo també busco a una persona amagada sota les pedres de la seva por, espantada, trista i una mica ensopida. Per ajudar-la a caminar amb l’esquena erecta, a connectar amb la realitat, a  plorar de riure i d’emoció, a estimar-se una mica més, a confiar en els altres, a planificar el seu temps d’esbarjo i de treball. La busco per dir-li que no ha de callar tot el que sent  ni oblidar els greuges ni acceptar les situacions que la incomoden.

No és la roba el que la farà sentir còmoda. El que ella necessita és trobar-se còmoda dins de la seva pell.

Ella em busca des de sempre. Jo hi he sigut sempre, al seu costat.

Tant de bo deixi de buscar en els altres i em trobi dins seu.

Fred siberià

El mercat d’hivern de Xèndia és molt famós. Durant el mes de gener la gent aprofita els descomptes que s’ apliquen a tots els productes després de les festes de Nadal.

Avui el Marcel ha matinat molt per anar a trobar-se amb el Simón . Han quedat al bar de la cantonada per esmorzar junts.

La Clara i la Georgina també han quedat allà. Ja fa una estona que comenten amb els ulls brillants i gesticulacions airoses com han sigut d’emocionats aquestes dies de vacances sense anar a l’institut.

Al final del carrer hi ha una nena que juga amb un pal. L’agafa amb força i el mou amb decisió com si fos una vareta màgica i ella fos una fada enmig d’un encanteri. Està demanant desitjos.

El Marcel i el Simón han trobat  les noies allà parlant animades i s’han afegit a la taula. Es coneixen de viure tota la vida al barri.

La nena de la vareta màgica s’ha girat com si algú l’hagués cridat. De sobte ha deixat caure el pal al terra i ha sortit corrent cap a casa seva amb una rialla dibuixada a la cara.

Corre tant que el cor li batega de pressa i comença a posar-se vermella. Li sobra l’abric i li molesta la bufanda però la mare sempre la fa anar molt abrigada.

El Simón té plans. Quan acabi l’institut marxarà a estudiar a l’estranger. Diu que vol perfeccionar l’anglès per tenir més oportunitats de feina. Els altres tres companys li segueixen la beta però tenen bastant clar que es quedaran amb els pares fins que acabin els estudis superiors i es col·loquin a treballar en alguna empresa de prestigi. Potser muntaran el seu propi negoci. Qui sap!

Els dies transcorren lentament al barri de Xèndia. A darrera dels núvols passa el temps imperceptible, corre el vent, suren les ales dels ocells, es veu l’horitzó serè dels dies que encara han de venir.

Els joves que parlen, la nena que demana desitjos i els botiguers de la plaça centren la seva atenció en les coses que estan fent. No hi ha res que faci preveure la foscor que s’acosta maliciosa.

Però la vida s’acabarà igualment per a tots, quan el camió d’alt tonatge que ha envaït la plaça a tota velocitat s’estavelli contra la gran vidriera del bar i se’ls emporti a tots per davant posant fi a qualsevol projecte.