Cajón de Sastre

Tothom ho veu

Maltractament infantil sense pietat i sense treva. Aprendre a callar. Aprendre a no plorar. Aprendre a tenir por. Aprendre a veure normal allò que no ho és.

Un pare fa callar els seus fills a hòsties reforçades amb insults. Cada dia. A qualsevol hora. Per qualsevol motiu.

Passen els anys i els nens es fan homes i dones de profit. Passa tota la vida i els homes i dones de profit encara tenen malsons claustrofòbics, angoixes, depressió i soledat.

Però com que el passat ha quedat soterrat i negat en un remolí de sentiments contradictoris, els nens ferits han quedat  incapacitats de per vida. Estan inhabilitats per acceptar l’esquizofrènia d’estimar sense comprendre l’emoció que els impulsa a protegir el seu agressor,  silenciar allò viscut i a fer veure que tot està bé a les seves vides.

Però lluny de d’obtenir un avantatge i extreure’n un ensenyament positiu, es culpabilitzen per no haver estat més forts, més capaços, més llestos, més hàbils per gestionar les seves inseguretats.

Viuen en dos mons paral·lels tan diferenciats que ni tan sols els seus éssers estimats coneixen la seva doble vida, l’esforç sobrehumà que fan per allunyar els seus fantasmes, el cansament crònic d’escorcollar el seu cor per encabir l’abisme d’aquesta confidencialitat que no poden explicar.

Es creuen tan experts en l’art de dissimular que no s’adonen que de tant fingir s’han tornat completament transparents. Com si anessin embolicats en un plàstic diàfan que els ofega la veu i deixa al descobert tota la seva vulnerabilitat.

por

Estándar
Microrelatos

Sacrificis per amor

La Sònia està molt enamorada del seu home. Es van conèixer al primer curs de l’institut i es van casar quan tots dos tenien 25 anys. Formen un matrimoni sòlid i durador capaç de resistir la monotonia del temps i les crisis de les diferents etapes de la vida per les quals ja han passat. El seu secret per mantenir la flama encesa i les papallones a la panxa és dir-se sempre la veritat, ser absolutament sincers l’un amb l’altra.

Aviat celebraran les noces de plata i tots dos es troben en plena forma. Bé, la Sònia no tant.  Ella té la panxa flàccida i ha agafat uns quilos de més. El cul cada dia li penja una mica més i des de l’estiu que no es pinta els ulls perquè nota que el maquillatge i la màscara de pestanyes només li accentuen els signes de la seva maduresa incipient. Fa mesos que no va al gimnàs perquè no està passant per un dels seus millors moments anímics. Entre les hormones de la premenopausa, l’adolescència del seu fill, la mort de la seva mare, el canvi de feina i la imminència de la cinquantena se sent una mica desmotivada.

El Joel li ha fet comprendre que ja no és tan atractiva perquè està massa grassa. No li agrada que la Sònia l’abraci per les nits, com solia fer quan estava més prima, perquè diu que amb tant de pes a sobre no pot conciliar la son.

També s’ha cuidat de dir-li de bones maneres que li fa fàstic quan ella deixa anar ventositats mentre dormen o a qualsevol hora del dia. El Joel li explica assertivament a la Sònia que haurien de ventilar més sovint la casa perquè amb tants gasos que se li escapen, se sent molta pudor d’excrements i és molt desagradable viure d’aquesta manera. Gairebé insuportable.

El Joel és molt bona persona. La sinceritat és el seu punt fort. Per això la Sònia n’està tant del Joel. Aquest mes la Sònia ha demanat hora a una clínica privada que li posarà una pilota gàstrica a l’estómac. Està ben convençuda que deixarà de tenir tanta gana. Està segura que una vegada aconsegueixi menjar menys i perdre pes, se sentirà més animada per reprendre la seva activitat al gimnàs.

Des de Nadal que no tasta el sucre i ha moderat molt la ingesta de brioxeria industrial.

Però aquest diumenge ha comprat una coca de sucre a la pastisseria i se l’ha cruspida tota sencera per berenar mentre mirava una pel·lícula molt emotiva que feien per la tele.

La Sònia s’ha menjat tota la coca ella sola en un atac d’ansietat i després s’ha pres una infusió Detox per depurar l’organisme. Però la barreja no se li ha posat bé. Ha anat al lavabo i s’ha ficat els dits a la gola per provocar-se el vòmit. Ha tret la coca, el dinar i la pinya natural que havia pres per postres al migdia.

Ja té una edat per saber que aquestes pràctiques poden ser l’inici de greus trastorns amb l’alimentació però faria qualsevol cosa perquè el seu home la tornés a desitjar amb la bogeria dels primers anys. Quan la passió els arrossegava sense treva per una muntanya russa d’adrenalina addictiva.

No vol sentir-se més com una truja matussera. Segur que se’n sortirà.

porc

Estándar