Microrelatos

Recordaré el teu nom

Darrere de la porta de la cuina hi ha un rebost on la mare guarda les conserves. Hi tenim codonyat, melmelada de mores, cireres en aiguardent, tomàquets confitats, pebrots secs, escalivada de verdures, rostes de cansalada, olives trencades, patates de l’hort, glans, nous, ametlles, panses i pinyons.

També hi ha bosses de pa sec, farina de blat de moro, herbes remeieres, ous, arròs, cafè molt, mel, sucre, espècies, galetes maria, ampolles de llet, una bota de vi, un molinet vermell descrostat, una ma de morter, espelmes blanques i llumins.

De fet, allà dins es pot trobar qualsevol cosa que et pugui fer falta a la cuina o fora de la cuina.

Aquest matí el meu pare buscava les fulles d’afaitar i s’ha enfilat a un tamboret per arribar a la prestatgeria més alta de totes. Cridava improperis mentre graponejava la lleixa sense trobar-les.

Tot d’una, ha girat el cos en un gest forçat i el tamboret s’ha bolcat bruscament.

El terra ha quedat ple de vidres trencats barrejats amb conserves. Un riu de sang brolla d’aquella boca que encara és tota plena de paraules insultants. Els ulls li han quedat esbatanats com si estiguessin cercant la manera de tornar enrere per robar-li cinc segons al rellotge de paret que hi ha penjat a la cuina.

Però la vida només sap anar endavant.

Els seus obscurs secrets s’han quedat tancats al rebost.

Mai més tornarà a donar-me cireretes en aiguardent per assegurar-se que, estant ben borratxa, acabi perdent la noció del temps i enterrant tots els records al pou de la memòria.

mason-jars-2742757_1920

 

Estándar