Microrelatos

Desconcert

No trobo les paraules exactes per definir el meu estat d’ànim. Avui he viscut una situació una mica incòmoda. Mira, jo t’ho explico i tu em dones la teva opinió.

Ja sé que abuso de la teva confiança! Les amigues som així, ens desfoguem parlant les unes amb les altres i després veiem les coses més clares.

Quina llàstima que visquis tan lluny i ens haguem de comunicar per carta. Però, si vols que et sigui sincera, gairebé m’ho estimo més! Així no em pots veure aquesta cara de circumstàncies que faig. Sembla mentida que aquestes coses m’afectin tant!

Resulta que avui he anat de compres amb el Josep. Vam veure al diari que anunciaven aquella activitat lúdica, gastronòmica i  comercial que fan cada any a Ciutat Vella i no hem pogut resistir la temptació d’acostar-nos a donar-hi un cop d’ull. Algun any hauries de venir! Segur que t’encantaria. Hi ha diversos escenaris distribuïts pel barri amb grups de música actuant en directe. Al mig del parc de Can Roc han muntat una zona de menjar ràpid a l’aire lliure amb furgonetes d’aquelles que  es transformen en Food Truks.

Com que hi havia tantes coses per veure hem passat allà el dia. Al matí hem comprat uns gofres de Nutella que ens hem menjat tot passejant i, a l’hora de dinar, ens hem escarxofat a uns bancs chill-out i ens hem cruspit unes hamburgueses vegetarianes boníssimes.

Tot anava bé, però ja de tornada cap a casa, el Josep s’ha posat una mica tens i m’ha confessat que s’ha sentit molt malament durant tot el dia. Diu que darrerament estic impossible, que no miro gens el meu aspecte físic, que m’he deixat anar completament, que ja tinc mig segle i que amb aquesta edat m’hauria de plantejar cuidar-me.

Diu que jo no me n’adono, que m’he engreixat molt, que faig una panxa molt grossa, que em vesteixo sense conjuntar-me, que ni tan sols em maquillo, que amb aquestes sabates que porto sembla que vagi a cuidar cabres a la muntanya i que la gent em mira per què porto un look tant catastròfic d’anar per casa que ja no es pot saber amb certesa si m’he vestit o encara vaig amb el pijama posat.

-És que no tens res a dir? – m’ha demanat tot ofès.

Jo m’he quedat sense paraules i ell s’ha enfadat encara més per què jo m’he sentit ultratjada i no he volgut fer-li cap comentari.

Tal se val! El Josep sempre ha estat molt exagerat i jo sempre he sigut una mica estrafolària… Tampoc canviarem a hores d’ara, oi?

shoe-1587163_1920

 

 

Estándar