Microrelatos

Daltabaix eludible

Sap que no el trobarà però no pot fer res més que córrer amb la imaginació darrera la possibilitat d’ensopegar-se amb ell tot passejant pel parc després de sopar.

Però avui tampoc hi serà. Ella hi passa cada dia a diferents hores i no el troba mai. Ni allà ni enlloc.

Pensa que seria emocionant coincidir per casualitat fent un gelat a la cafeteria de la cantonada, davant de la parada dels autobusos.

Seria colpidor desfermar-se entre els seus braços i perdre el món de vista endinsada en un embadaliment inesgotable.

Però tot d’un plegat s’adona que mai quedarà amb ell per prendre un gelat, ni li escriurà cap carta ni el trucarà per explicar-li com li van les coses.

No li dirà res de res perquè el va conèixer en una altra vida, en un altre espai sense temps dins d’un somni que no es va fer mai realitat. Es va pensar que era una visió fabulosa, una il·lusió factible, una quimera plausible, una realitat palpable, però només era un fantasma esmaperdut sense encís.

Li agafen ganes de plorar, se li tanca l’estómac i sent la necessitat de sortir corrents i oblidar que durant un temps el va desitjar sense mesura.

Així que decideix que a falta de somnis bona és la dura realitat. Para l’ordinador, es renta la cara sota l’aixeta del lavabo, es posa les ulleres de sol i surt de casa amb la intenció d’abalançar-se per un pont per posar fi al seu sofriment adolescent incommensurable.

Però quan passa per sobre del pont que té més a la vora de casa mira el paisatge, engega la càmera interna del mòbil i es fa un autoretrat  sense espectadors amb un somriure tan autèntic que li fa brillar els ulls d’emoció.

selfie

 

 

Estándar
Microrelatos

A la biblioteca

  • Hola Clara!
  • Hola Joan!
  • Em pots reservar un llibre?
  • Sí, un segon que estic fent el carnet de la biblioteca d’un nen petit que està a la sala infantil. Bé… Tardaré 2 minuts i 30 segons aproximadament.

A veure, data de naixement 11/06/2015, sexe home…

  • Sexe? Això queda una mica estrany, oi? El programa hauria de demanar en tot cas el “gènere”, per poder posar masculí o femení, no trobes?
  • Potser tens raó. Si ens posem a millorar el programa de gestió de biblioteques que fem servir potser seria més correcte demanar “gènere”, però això segur que és una traducció de l’anglès i ningú hi ha parat atenció.
  • T’ho dic perquè si algú em pregunta: sexe? Jo li diria: ara no, gràcies! No em ve de gust.
  • És clar, és clar. La pregunta pot semblar una mica ambigua si la treus de context.

A veure, només em falta el codi de barres, la contrasenya i ja ho puc imprimir. Ja està! Vaig un moment a la secció infantil a donar-li el carnet a la mare del petit lector i ara torno!

  • Fes, fes, Clara! No tinc pressa.

  • Ja puc estar per tu, Joan!. Sexe?
  • No, ara no em ve de gust però vaja… A quina hora plegues?
  • Disculpa Joan! Ha estat una broma! És que m’ho has posat tan fàcil que no m’he pogut estar.

“Déu meu,  Senyor ! Que n’és de maco, el Joan! Potser hauria de quedar amb ell per prendre alguna cosa després de la feina, però és clar, no li dec interessar en absolut” – Ha pensat la Clara

“Verge Santíssima! Que n’és de maca,  la Clara ! Seria genial convidar-la a sopar qualsevol nit, però és clar, segur que té molts borinots tirant-li la canya cada dia”- Ha pensat el JoanDSC_0013

Estándar
Microrelatos

Temporada de bolets

Puente del alamillo (2)

Les cordes pengen del pont sense ningú que les vigili. Fa una hora que dos nois preparaven l’escalada des d’aquest  rocòdrom que forma part de la xarxa dels equipaments esportius de la ciutat.

S’han comprat una càmera esportiva Gopro per filmar el salt però quan  estaven  a punt per saltar han canviat d’idea i han anat a prendre una cervesa per celebrar que encara són vius.

Per això han deixat les cordes i les motxilles per allà abandonades a l’empara del guarda forestal que està fent tasques de manteniment.

El guarda fa hores que té ganes d’anar al lavabo i li ha demanat a un boletaire que li guardi les eines i que doni un cop d’ull a les cordes dels nois que havien anat a prendre una cervesa.

El boletaire té Alzheimer i no recorda el que li acaba de dir el guarda. Ha sortit de casa aquest matí per comprar el pa i a hores d’ara encara l’esperen.

La dona del boletaire ha anat a la policia per denunciar la desaparició del seu marit. Ha portat una foto recent del seu home i ella al casament de la Pili i el Marc on se’l veu molt content i els ha avisat que porta un cistell de buscar bolets i va vestit amb uns pantalons grisos i una camisa de quadres blaus.

La Pili està de compres per la ciutat i ha fet una pausa per prendre alguna cosa fresqueta. Des de la barra del bar estant ha vist dos nois vestits amb roba esportiva i ha pensat que anaven massa ebris per emprendre cap activitat física i/o mental en aquells moments.

El policia que ha agafat declaració a la dona del boletaire és el pare del marit de la Pili. El sogre de la Pili. El pare del Marc. Té un mal de cap terrible perquè ha estat discutint amb la seva filla adolescent, la Paula, abans de sortir de casa.

La Paula és la germana del Marc i surt amb el Genís.

El Genís va molt amb el Carles. A tots dos els agraden els esports de risc i sovint fan  submarinisme nocturn, escalada, snorkel, karting, rutes en moto i Paintball.

Els nois que una hora abans es disposaven a fer ponting han tornat a buscar el material però no han arribat al lloc dels fets perquè han vist molt rebombori i anaven massa contents per entretenir-se amb foteses.

Hi ha un pilot de gent mirant una ambulància que carrega el cos inert del  boletaire, que ha saltat des del pont sense cordes.

Entre la gent que mira hi ha la Pili, que ha sortit del bar en direcció cap a casa creuant el parc del rocòdrom . Està en estat de xoc. “Jo aquest home el conec”. – ha dit amb un fil de veu sense dirigir-se a ningú en concret. De seguida ha vist al seu sogre prenent declaració als testimonis. Ha trucat al Marc per dir-li que el Roc és mort.

La Paula ha baixat al carrer per anar a donar una volta amb el seu xicot però quan se n’ha adonat que anava begut li ha clavat una bufetada i ha tornat a pujar cap a casa indignada després de dir-li que no el volia veure mai més.

“Potser si hagués engegat el dispositiu de cerca de seguida no hagués passat això”- Pensa el policia

“Potser si me n’hagués adonat que aquest home estava malalt no li hagués dit que em vigilés les eines per anar al lavabo”- pensa el guarda forestal

“Potser si no l’hagués deixat sortir de casa no hauria pres mal” – Pensa la dona del mort.

“Potser si hagués sortit una mica abans del bar hagués estat a temps d’aturar-lo” – Pensa la Pili

“potser si m’hagués lligat les cordes a la cintura no hauria picat tan fort contra el terra” – Ha pensat el boletaire en el moment exacte del seu traspàs.

Estándar