Sóc una dona amb el cap ple d’idees. Escric històries reals i inventades des de que tinc ús de raó.
Sóc bibliotecària, però també hagués pogut ser mestra d’educació infantil o ballarina o cantant o actriu o locutora de ràdio o creadora de pàgines web o psicòloga.
M’agraden els llibres, la gent (sobre tot els nens), la dansa, la fotografia, la natura, la bona cuina, els acudits, la calma, les festes, la família, els amics, la platja, les postes de sol, la lluna, la pluja, els núvols, els llençols blancs de cotó, els colors alegres, la olor de l’espígol a la primavera i les històries que acaben bé. M’agraden les carícies als cabells i els massatges als peus. Em torna boja la música i m’agrada riure i inventar-me paraules. Em motiva aprendre coses noves i envoltar-me de gent que admiro i que estimula la meva intel·ligència.
No m’agrada que em diguin que sóc massa bona. Em dol que m’insultin, que em menteixin, que m’aixequin la mà o la veu, que em menystinguin o que m’ignorin. No puc suportar la violència física ni psicològica. Detesto les addiccions tolerades per la societat. Sempre busco la part bona de les persones perquè em costa molt acceptar que existeixi algú absolutament malvat.
Si fos un animal seria un gat elegant i discret, independent i afectuós, esbojarrat i llest, tranquil i suau, salvatge i lliure. Necessito el meu espai per pensar i trobar-me a mi mateixa perquè escolto tant als altres que de vegades em perdo i se m’oblida qui sóc.
