Una flor

Com una flor preciosa surant en un llac.

Xacres, poesies, escenaris buits de consol etern.

No faré res

Si em moc em trenco

Si miro més enllà volaré a la foscor

que m’atraparà en somnis

Tot el que faig

Endebades

El nadal sembla una llum prodigiosa

Els meus guies espirituals m’esperen pacients

Pujo pedres

Escalo muntanyes

Sola des del cim miro el paisatge preciós que em parla

Jo volia els ulls oberts de bat a bat

I el meu desig s’ha fet realitat.

 

Aigua

Onades de mar en un pot transparent.

Son dins

Ets cec?

M’empolaino de mirades fugisseres que no em veuen.

Hi sóc

Sencera.

A l’altra banda de la càmera percebo tot el que no dius.

Hi ets

No et mous.

Pastissos amb sal, sucre, farina i ous.

Em mires fred i distant

Perquè no em vols

Per respirar

Per elevar-te

Per esvair la por

Per esclatar de goig

Per començar de nou.

Bonica era la vinya de les fades

On cada nit guardaves

Les onades

Del mar

Per mi.