Taller d'escriptura creativa

Metamorfosi

Després de tots aquests anys a un servei públic he hagut de parlar amb infinitat de persones. Reconec que se’m donava bé la comunicació fins fa uns mesos. La clau era observar, escoltar la petició, demanar algun detall per estar segura de donar una resposta adequada al meu interlocutor i atendre totes les consultes que se’m plantejaven de la manera més eficient possible.

Déu sap que he intentat fer el mateix de sempre des de que hem reprès el servei en plena pandèmia vírica, després de la quarantena, després del confinament, enmig de les restriccions i amb la por ficada al cos. Estic segura que els meus companys de feina ja s’han adonat de la meva metamorfosi. A hores d’ara em resulta impossible amagar-la. Darrerament vinc a la feina d’esma, abrigada fins a les orelles per treballar amb les finestres obertes, amb la mascareta posada i mantenint la distància de seguretat.

Ara que porto la boca tapada he deixat de somriure als usuaris que entren decidits dins d’aquest bonic edifici de vidre i de maons que té unes vistes precioses al parc. Ja no m’aixeco de la cadira, ni surto del taulell d’informació ni acompanyo a les persones fins a la porta quan han recollit tota la informació que han vingut a buscar. Les hores passen lentes i noto que el meu cervell ja no reacciona de la mateixa manera davant dels estímuls. Em trobo en un estat letàrgic semblant al dels ossos. Em deu haver canviat el metabolisme. Em pregunto si les persones poden hibernar. No sé com sobreviuré ni quants mesos passaré en aquestes condicions ni si aquest canvi serà reversible. Però ja no estic preocupada perquè he deixat caure totes les meves resistències i estic preparada per deixar sortir la cara oculta de la meva lluna.

Estándar
Taller d'escriptura creativa

Autoretrat

Sóc una dona amb el cap ple d’idees. Escric històries reals i inventades des de que tinc ús de raó.

Sóc bibliotecària, però també hagués pogut ser mestra d’educació infantil o ballarina o cantant o actriu o locutora de ràdio o creadora de pàgines web o psicòloga.

M’agraden els llibres, la gent (sobre tot els nens), la dansa, la fotografia, la natura, la bona cuina, els acudits, la calma, les festes, la família, els amics, la platja, les postes de sol, la lluna, la pluja, els núvols, els llençols blancs de cotó, els colors alegres, la olor de l’espígol a la primavera i les històries que acaben bé. M’agraden les carícies als cabells i els massatges als peus. Em torna boja la música i m’agrada riure i inventar-me paraules. Em motiva aprendre coses noves i envoltar-me de gent que admiro i que estimula la meva intel·ligència.

No m’agrada que em diguin que sóc massa bona. Em dol que m’insultin, que em menteixin, que m’aixequin la mà o la veu, que em menystinguin o que m’ignorin. No puc suportar la violència física ni psicològica. Detesto les addiccions tolerades per la societat. Sempre busco la part bona de les persones perquè em costa molt acceptar que existeixi algú absolutament malvat.

Si fos un animal seria un gat elegant i discret, independent i afectuós, esbojarrat i llest, tranquil i suau, salvatge i lliure. Necessito el meu espai per pensar i trobar-me a mi mateixa perquè escolto tant als altres que de vegades em perdo i se m’oblida qui sóc.

Estándar