Faula

Vomito els ossos i altres parts no digeribles que el meu estómac no ha pogut pair. No és un espectacle agradable però ja he fet fora el que m’ennuegava fins al punt de la nàusea. He trigat mesos en absorbir tot allò que em feia falta per sobreviure. Ara, Aquí ajaçada i tranquil·la, em permeto gaudir de l’espectacle inabastable de la natura que m’envolta. El cel és blau intens i el sol escalfa la meva sang freda. Prenc consciència de la meva pell preciosa, lluenta i verda com l’herba que em fa invisible al rèptil depredador que viu al costat del riu. No baixo mai la guàrdia, jo!

Nodrida i lliure començo a planificar el proper atac que no serà imminent perquè no necessito menjar tant com pugui semblar per la gran envergadura del meu cos robust i allargat. Sóc preciosa i tinc el món a l’abast de la meva gargamella insaciable.