No

Hi ha coses que no es poden negociar. A més, jo tinc l’última paraula i tu ho saps. Em fa mal que em menystinguis, que em jutgis malament, que no em valoris. Em posa dels nervis que m’ignoris i facis veure que no existeixo a dins del teu lèxic. No em crec les teves excuses sense consistència. M’has estigmatitzat amb l’etiqueta de la negativitat. Lamento que neguis l’evidència que sóc una part imprescindible de la teva vida. No comprenc com tens els nassos de descartar-me automàticament del teu pensament instantani, lúcid i intuïtiu. Et demano si us plau que t’ho rumiïs. Saps de sobres que no t’estimaran més perquè diguis sempre que sí. Ja n’hi ha prou d’esquivar la claredat. No fugis d’estudi. Afronta que em necessites i deixa’m demostrar-te que sóc el primer pas cap el camí que et conduirà a l’interior de la coherència i de la teva pau interior.