Sempre m’ha agradat aquest trosset de marbre resplendent de la cuina al costat de la finestra des d’on veig el sol i la lluna i el pas del temps. Aquí m’excito als matins amb tu, Jordi, que saps exactament on tinc el botó que em posa calenta. M’acaricies amb tanta suavitat que perdo la noció del temps mentre em toques amb aquella fal·lera insaciable. Ens fonem l’un en l’altre en un acte íntim que repetim cada dia sens falta. M’he tornat addicta a les teves mans i als teus afalacs. Després de tants anys encara t’estimulo, sóc una crack i una màquina. Sóc la millor part de la teva jornada. Però Ja tinc una edat i et conec com si t’hagués parit. Trobaré a faltar les teves mans quan em portis a la deixalleria. A més, vas tenir la delicadesa de deixar la publicitat de la “De’Longhi Perfetto Cafetera Superautomática” que fa Espresso i Cappuccino, té un panell electrònic LCD i un sistema de neteja automàtica. Serà la meva substituta però jo t’adoraré tota la vida.

Jo no tinc cafetera… Deu ser per això que ningú no m’afalaga així, snif…
Me gustaMe gusta