Microrelatos

Lladrenys d’Amunt

dog-4393516_1920

Lladrenys és un poble de muntanya de cinc mil habitants. Té una ubicació perfecta per fer caminades resseguint el riu o travessant les muntanyes que envolten el petit municipi.

Els seus habitants son molt feliços. Segons l’informe anual de la felicitat publicat per l’ONU és la població més feliç del món molt per davant del rànquing que encapçalaven Finlàndia i Noruega. Viuen principalment de la indústria tèxtil i del turisme que rep als estius de forma massiva.

La població compta amb dos metges de capçalera. El Doctor Camins és un bon professional. Tant aviat cus una ferida oberta com diagnostica ràpida i encertadament malalties rares o comunes. És conegut per tots els Lladrenyencs per les seves xerrades divulgatives i per les seves exhortacions a la vida sana i a les caminades regulars. Gràcies al bon home de ciència, el poble està sempre ple de gent de totes les edats a totes les hores del dia passejant al menys vint i cinc quilòmetres seguits (plogui, nevi o faci un sol de justícia).

L’altre és el Doctor Prats. Res a veure amb el seu col·lega. És reservat i gairebé invisible. Ningú sap on viu ni d’on ve. Només el coneixen els seus incondicionals pacients. Les persones que són tractades per ell parlen meravelles del seu tracte exquisit. Aconseguir hora amb ell és gairebé una odissea però tothom coincideix en que val la pena fer cues interminables per poder accedir a la seva vasta saviesa. Tan aviat guareix mals físics com trasbalsos espirituals. Fa de psiquiatra i conseller matrimonial. Gràcies a ell s’han salvat molts matrimonis i fins i tot s’han evitat alguns suïcidis. Tots els seus pacients tenen pautada una medicació crònica de tranquil·litzants, sedants, vitamines i antidepressius.

Quan els forasters accedeixen a Lladrenys a través del seu mític pont de ferro tenen una sensació d’irrealitat esfereïdora. Tan aviat es troben a grans grups d’individus caminant vint i cinc kilòmetres seguits  com es troben a subjectes estranys amb un somriure perpetu als llavis i amb la mirada perduda.

El poble és molt bonic.

Estándar

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s