Microrelatos

La Carme

La Carme sap coses de persones desconegudes. La gent li explica la vida en qualsevol circumstància sense que ella pugui negar-se.

L’altre dia va baixar del tren a una parada que no coneixia i va demanar una adreça a la primera persona que va trobar. La dona es va mostrar molt amable. Fins i tot la va acompanyar un tros perquè no es perdés. Li va explicar que anava molt a prop a fer classes de manualitats.

Aquell dia es dirigia cap a una clínica per fer-se una prova mèdica. Va arribar just a temps a la cita amb el metge i va esperar uns minuts el seu torn. Mentre es distreia mirant una revista a la saleta, un home li va confessar que era la primera vegada que visitava aquell centre i que se sentia una mica espantat. Però la Carme, en un acte reflex, li va dir que era un metge excel·lent i que tot aniria perfecte. En realitat no tenia ni idea de qui era el Doctor, ni de si la prova era dolorosa, ni de res de res, però igualment li va assegurar que estava de sort d’haver caigut a les mans d’un professional tan competent. L’home li va explicar que feia dies que tenia unes diarrees molt fortes i s’ho volia fer mirar.

Quan va sortir al carrer se sentia contenta pel tracte rebut i per l’atenció que li havia dispensat tot el personal sanitari que la va atendre. Una infermera molt xerraire li va explicar que al seu fill li havien concedit una beca per anar a treballar a Suècia durant uns mesos.

Va entrar a un bar per esmorzar i li va demanar a la cambrera que li fes una truita del què tingués més a mà. Al cap de poca estona li van servir un tros de truita d’albergínia que era el més bo que la Carme havia tastat en molt de temps. Se li va posar tan bé a la panxa que va sentir un pessigolleig de satisfacció al nas i se li van encendre les galtes per l’emoció de paladejar un mos tan deliciós. La cuinera li va explicar que la seva mare havia nascut a un poble de Múrcia on aquelles truites eren típiques i li va escriure la recepta en un paper.

La Carme és transparent com l’aigua clara d’un riu de la muntanya. És confiada i generosa. Somriu sovint i té un cor que no li cap al pit.

Li han dit moltes vegades que no canviï mai, que ennobleix el món que habita, que la compassió i la bondat son valors preuats.

La prova que li han fet avui li canviarà la vida. Quan tingui els resultats sabrà que la seva finitud ja no es un concepte abstracte sinó que tindrà una llosa pesada i previsible a tocar de les seves mans.

Però en aquest moment està parlant amb la cuinera que li ha fet la truita d’albergínia de Múrcia. Quan pugi al tren, de tornada cap a casa, escoltarà un fragment de Casta Diva  de Vincenzo Bellini en la qual la seva protagonista, Norma, dirigeix una pregària a la Lluna.

gleise-1555348_1920

Estándar

Un comentario en “La Carme

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s