Microrelatos

Oportunitat

La Cecília feia estona que tenia ganes de sortir però no gosava moure ni un dit perquè sabia perfectament el primer que faria si s’aixecava del sofà.

S’havia quedat a l’atur i s’esgargamellava cridant sola a casa seva fins que esclatava a plorar en l’últim pensament exacerbant repetitiu. Encara li ressonaven a les orelles les paraules de comiat del cap d’enginyeria matemàtica de l’empresa on havia treballat durant 9 mesos. No li semblava just. En una altra vida seria metgessa o veterinària. No tenia putes ganes de tornar a dedicar ni una hora més de la seva vida al sector de la banca i les finances.

Però ja n’hi havia prou, de laments i planys.

Tot d’una, es va aixecar del sofà impulsada per la força del seu estómac buit. L’esvoranc entre la seva realitat i el món exterior era cada vegada més gran. Va obrir la nevera i va trobar una ampolla de ratafia menorquina que havia comprat durant seu viatge de final de grau.

Es va omplir un got d’aquell licor tan aromàtic i se’l va beure d’un glop. Al cap de d’un moment va sentir un mareig agradable i una relaxació gairebé instantània. Va obrir una bossa de patates fregides i es va servir unes olivetes farcides.  Es va posar els auriculars i va engegar el seu Ipod ple de cançons amb ritmes llatins i lletres pujades de temperatura.

Es va treure el pijama i es va vestir amb uns texans arrapats, una camisa entallada de cotó descordada fins a l’escot i unes sabates de taló de Bryan Atwood.

Es va pintar els llavis amb “Le Rouge Crayon de Colour” de Channel i es va perfumar amb “Addict” de Christian Dior.

No li feien falta més guarniments per sentir-se com una deessa de l’Olimp.

Va baixar al carrer marejada i contenta. Els veïns la saludaven amb la ma i amb una rialla. La mateixa rialla que duia als llavis vermells la Cecília.

Caminava amb decisió cap al bar de la cantonada. Va seure a la barra i va demanar unes quantes rondes de Guinness directament importada de la St. James Gate de Dublín, Irlanda.

Ja no va necessitar més alcohol per posar-se a xerrar, en primer lloc amb el cambrer i després amb un home de bon veure que se li va seure al costat i li va donar conversa.

Va sortir del bar rient pels descosits, abraçada a aquell individu que acabava de conèixer i amb unes ganes boges d’arribar a casa del paio per arrencar-li la roba i ficar-se al llit amb ell.

La Cecília és llesta. Sap que ho té controlat, això del beure. Per això li fa tanta ràbia que l’estúpid del seu excap l’acusés d’alcohòlica i la despatxés sense contemplacions.

guinness-1592001_1920

Estándar

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s